Perquè cooperem?
Fisios Mundi coopera en el camp de la fisioteràpia. Ho fa a través de l'intercanvi de coneixements i de capacitats, ja sigui en el territori nacional com internacional. Els nostres projectes de cooperació estan pensats amb l'objectiu de fer arribar la fisioteràpia a tots i totes. Per aquest motiu, centrem els nostres projectes en col·lectius en situació de vulnerabilitat. L'organització està integrada per voluntaris i voluntàries que estan convençudes dels beneficis que aporta la cooperació a totes les persones implicades en els projectes de cooperació; ja siguin els impulsors dels projectes, els voluntaris, les contraparts o les persones beneficiàries dels projectes.
Però, ¿i com cooperem? Cooperar suposa, d'una banda, intercanvi. Intercanvi d'idees, coneixements, experiències, etc. D'altra banda, implica una sèrie d'interaccions socials. Entre elles, destaquen els llaços emocionals i les relacions de confiança que es generen en el procés de cooperació. A més, al llarg de l'procés, s'estableixen dinàmiques i relacions de poder que no convé ignorar. Aquestes dinàmiques de poder estan marcades per la desigualtat i / o, diferència (entesa com a diversitat, però també com a element que genera distanciament) de coneixement, la diferència derivada de la diversitat cultural, o les mateixes actituds i comportaments de les persones que cooperen. Un exemple d'aquestes dinàmiques de poder són les accions ben intencionades. És molt comú, entre voluntaris i professionals de la cooperació, dur a terme accions fonamentades, merament, en la intenció d'ajudar, sense valorar les repercussions i l'impacte que generen les nostres accions en la vida d'aquestes persones a les que volem ajudar. La pràctica de la cooperació, encara que sigui bon intencionada, ha derivat, en moltes ocasions, en actuacions nocives. Creiem que, perquè tots i totes rebin els beneficis de la cooperació, cal deixar enrere el complex de el salvador, aquesta la tendència arrogant d'ajudar perquè creiem que es necessita la nostra ajuda, tot i que ni tan sols ens hagin cridat. Aquest paternalisme només alimenta les diferències entre les persones, i perpètua unes dinàmiques de poder desiguals, intrínseques en les relacions entre persones que pertanyen a contextos culturals diferents i complexos.
En aquesta mateixa línia, també és important tenir en compte que les persones carreguem una motxilla cultural plena de formes de pensar, imaginar i interpretar la nostra realitat. A l'hora de realitzar cooperació internacional, aquesta motxilla es fa molt pesada i convé deixar-la a l'aeroport. D'aquesta manera, podrem dur a terme una pràctica lliure de càrregues culturals que limitin la nostra experiència cooperativa i d'aprenentatge; tant professional com personal. Convé, a més, des-aprendre. Des-aprendre per poder aprendre. Els antropòlegs / es ho denominen "transformació de la consciència". Aquesta ens permet deixar espai a noves formes de fer i d'entendre alienes a les nostres lògiques ontològiques i epistemològiques. En definitiva, una cooperació que contribueixi a el ple desenvolupament de les persones d'acord amb les seves necessitats, interessos, anhels i valors, implica col·laborar, co-construir, co-generar coneixement, co-innovar, co-aprendre, co-evolucionar, cor- improvisar, adaptació. Implica, en conclusió, conèixer millor per poder fer millor.
